Una platja de Dionís Baixeras prop del mar

Si en una altra entrada hem parlat del Fons d’Art de la Caixa de Terrassa, ara hem de referir-nos a la col·lecció de pintura catalana del Banc Sabadell on hi trobem exposat una magnífic oli de grans dimensions del nostre artista.

Des del passat 8 de novembre la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de la costera localitat de Vilanova i la Geltrú acull l’exposició « Del Realisme al Noucentisme. Col·lecció Banc Sabadell », on hi podem palpar un diàleg plàstic entre les obres més rellevants del nucli inicial de la citada col·lecció i el fons del museu.

Si a Terrassa podem admirar una escena de camperols de Dionís Baixeras, a la ciutat vilanovina s’hi pot contemplar una esplèndida escena de platja de la primera època de l’autor. En ella hi podem veure els protagonistes de la composició: dos mariners i uns infants escolten de forma amatent la narració d’un vell mariner, assegut damunt d’un cove de vímet enmig d’un escenari coster en repòs, característic de l’obra realista del pintor.

Dionís Baixeras
Escena de platja, 1883
Oli s/tela, 108 x 174 cm.
Banc Sabadell

Si seguim desvetllant el que la mostra ens ofereix, podem admirem una sèrie de paisatges i figures procedents de diferents firmes, tals com els màxims representants del Realisme i l’Orientalisme -Ramon Martí i Alsina i Marià Fortuny -, juntament amb la pinzellada de Baldomer Galofre, Antoni Caba, paisatges del mestre Modest Urgell, el citat Dionís Baixeras, Eliseu Meifrèn, una dama modernista de Ramon Casas i immersos en aquest moviment les obres de Santiago Rusiñol, d’Hermen Anglada Camarasa i una escena de Joaquim Mir, fins la paleta dels noucentistes Francesc d’A. Galí i Xavier Nogués, i finalment una nena de Pere Pruna culminant l’exposició.

Comissariada per l’historiador de l’art, especialitzat en la crítica artística Josep Casamartina, la dita mostra és en definitiva, un recorregut eminentment temporal per les diferents tendències plàstiques que tant marcaren les palpitacions de l’art català del tombant de segle, època en què sens dubte hi encabim la paleta naturalista de Baixeras.

Fins el 20 de gener.

Dionís Baixeras s'exposa al Centre Cultural Terrassa

Sala de l'exposició de la Col·lecció
Fundació Cultural Caixa Terrassa
Novembre 2012

Des de l'any 1907 la Caixa de Terrassa va anar creant una amplíssima col·lecció d'art que suma gairebé un miler d'obres. Dins dels conjunt hi trobem una interessant varietat de firmes de pintors nostrats que nodreixen un fons creat sense seguir un criteri de completar totes les tendències de l'art català.

Des de la tardor de 2012, el Centre Cultural Terrassa, organisme que gestiona el citat fons, exposa de forma semipermanent una acurada selecció del conjunt pictòric. L'eminent historiador Dr. Francesc Fontbona, membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, és la persona que ha comissariat l'exhibició, fent la tria d'una seixantena de pintures pròpies de l'art català de mitjan segle XIX i la primera meitat del XX, amb pinzellades d'autors propers a les avantguardes.

El passeig per l'exposició es presenta com un itinerari de bellesa que comença amb el Realisme de la mà de Ramon Martí i Alsina. Després d'admirar, entre d'altres, l'obra de Modest Urgell i la primera peça que es comprà, un tríptic d'Alexandre de Riquer titulat Immaculada i àngels, trobem Escena camperola de Dionís Baixeras, definit pel comissari com "el pintor de la placidesa del món rural i mariner."

Dionís Baixeras
Escena camperola
Oli s/tela, 90 x 150 cm, Centre Cultural Terrassa

L'escena s'emmarca en un crepuscle i en aquesta hora de llum baixa i reposada, podem apreciar com el camperol plasmat en primer terme resa el rosari, acompanyat dels qui bé poden ser els membres de la seva família. La placidesa que perfilen les figures i que s'estén fins la darrera nuvolada, ens transporta a altres escenes rurals del pintor; escenes en què el pinzell de Baixeras es fa còmplice de la vida interior dels seus personatges per regalar-nos instants d'un calmat gaudi estètic, com el provocat per la pintura que he esmentat i que bé mereix ser contemplat en el marc d'aquesta suggerent exposició.

Pregó de Festa Major de Sant Julià de Vilatorta

« El pregó l’hem titulat “Passejant per Sant Julià de Vilatorta de la mà del

pintor Dionís Baixeras”, ja que ens hem centrat en la figura d’aquest il·lustre pintor. Tot i ser de Barcelona, la meitat de la seva vida va transcórrer en aquesta preciosa població, de la que en les seves memòries octogenàries n’explica l’excel·lència dels seus paisatges i de la seva gent.(…)

Bé, fixin-se en la càrrega emocional que té un artista, que sap transmetre emocions a l’espectador de la seva obra. Qui no s’ha emocionat amb “El cant dels ocells” de Pau Casals, qui no s’ha emocionat admirant per exemple el quadre “La Felicidad” d’en Baixeras?

I és que l’art és molt més que soroll o taques en una tela, ha detransmetre emocions, aquest és el veritable art. »

*******************************

« Sant Julià de Vilatorta va ser molt més que un poble pintoresc, va ser la seva font d’inspiració i el lloc on Dionís Baixeras trobava el repòs i el silenci tan buscat pels artistes.

Admirant els seus quadres i els seus dibuixos, fets precisament aquí, i veient els seus personatges que eren habitants d’aleshores retratats en nombroses ocasions, veiem la importància que va tenir Sant Julià de Vilatorta per la seva vida, la vida d’un pintor summament important en la història de l’art català.

És per això que creiem que formar part d’aquest indret de la plana de Vic és tot un honor, ja que és un indret que va quedar plasmat en les obres d’un important artista que buscava pintar bellesa i veritat, i això per molts anys que passin, mai s’esborrarà. »



Lectura del pregó de Festa Major de Sant Julià de Vilatorta

Dionís Baixeras pintant a Sant Julià de Vilatorta

"Passejant per Sant Julià de Vilatorta de la mà del pintor Dionís Baixeras"

A càrrec d'Enric Orriols i Esther Alsina, que es centraran en la figura de Dionís Baixeras i el seu pas per aquesta població de la plana de Vic.

Data i hora: diumenge 15 de juliol de 2012, a les 18h.

Lloc: Saló Catalunya. Carrer del Compositor Ramon Victori, 4 (davant la plaça de Catalunya). Sant Julià de Vilatorta (Osona).

Catàleg raonat

Estem elaborant el catàleg raonat de pintura i obra gràfica

de l'artista Dionís Baixeras.

Dionís Baixeras per Ramon Casas

Agrairem a totes aquelles persones i institucions que tinguin obra del pintor i vulguin que sigui inclosa al catàleg, que contactin amb nosaltres: dionisbaixerascataleg@gmail.com

Felicidad,

oli s/tela, 165,5 x 260 cm.

Museo de Bellas Artes de Asturias.

Un apunt biogràfic de Dionís Baixeras

L'any 1862 la ciutat de Barcelona va veure néixer qui esdevingué un dels més destacats paisatgistes del tombant de segle: Dionís Baixeras i Verdaguer. 

Dionís Baixeras
Riera de Sant Joan i carrer Més Alt de Sant Pere,

Grafit i carbó s/paper, 1907.

Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.

Va començar la seva  formació a l’Escola de Belles Arts de la Llotja i va seguir el camí que havia iniciat el seu gran mestre Antoni Caba. Aviat arrelà la seva obra en el realisme pictòric amb paisatges que mostraven la llum i la vida dels mariners i de les costes catalanes, així com l'essència i els personatges de les terres del Pirineu. Gràcies al seu acuradíssim procés de treball, el pintor va farcir la seva obra d’interessants esbossos i dibuixos que avui dia ens ajuden a documentar la seva pintura.

Dionís Baixeras
Grafit s/paper, 10 x 21 cm. Col·lecció particular.

L’any 1907 arrel d’un pla de reforma urbanística que comportava la demolició d’una part de la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament va convocar un concurs en què es demanava als aspirants material gràfic d’aquells indrets que es veurien afectats per la remodelació. Gràcies a la impecable tècnica gràfica de  Baixeras, els seu dibuixos van obtenir el major èxit i a més, amb el pas dels decennis representen un importantíssim document històric des d’on descobrir una Barcelona ja inexistent.

Al llarg de la seva carrera va conrear un gran èxit com a pintor, tot participant en nombroses exposicions. Va començar exposant a la Sala Parés el 1882, i poc temps després va estar present en l’Exposició Internacional de 1888, les Exposiciones de Belles Arts de Barcelona, els Salons de París, les Exposicions Nacionals de Madrid, l’Exposició Internacional d’Anvers, el Saló de Munic, l’Exposició de Gant, l’Exposició Universal de París, l’Exposició Universal i Internacional de Brussel·les i l’Exposició Internacional de Buenos Aires, entre d’altres.

Dionís Baixeras
Jove pescador, oli s/tela. Musée La Piscine (Roubaix).

Dionís Baixeras també participà en la decoració d’interiors, tot deixant un destacat llegat que no podem deslligar de la seva prolífica carrera com a pintor. Així doncs, la seva pinzellada es pot admirar al Paranimf de la Universitat de Barcelona (tres plafons de més de sis mestres d'amplada executats el 1883, 1884 i 1885) i a la cúpula del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1926-1927). Sense oblidar les pintures pel despatx de l'alcalde de Barcelona (1910-1911) que van ser retirades durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), i les composicions que elaborà destinades al Seminari Conciliar (1903-1904) i a la capella dels dominics de Barcelona, que malauradament la Guerra Civil va convertir en víctimes de les flames.  (1935)

Dionís Baixeras
El miracle de la multiplicació dels pans i els peixos,
oli s/tela, 131 x 253 cm. Col·lecció particular.

La seva obra situa aquest destacat autor en el realisme pictòric i endinsa el seu treball en el naturalisme, delectant-nos amb un art molt proper al que a França havia realitzat Jean-François Millet. Així doncs, podem afirmar que l'obra de Dionís Baixeras és un destacat puntal d'un dels períodes artístics més fructífers de la pintura catalana, i admirar-la suposa recòrrer nombrosos paratges i atmosferes del tombant de segle.



Dionís Baixeras per Alfredo Opisso

« Cuando se ve un cuadro de Baixeras sorprende la verdad que hay en todo lo que contiene, desde lo más importante, hasta el más insignificante accesorio. »

« Todo pasa a sus carteras: la barraca del pastor, la vacada, el rebaño, los celajes, el torrente, la trabazón de las montañas, los peñascales, la flor, el árbol, la barranca, la meseta, una y otra y otra vez. »

« ¿Y cómo pinta el Sr. Baixeras? Pues, no en el taller, sino al aire libre, y no a hora indiferente, sino a la hora adecuada. »

« No bastaría, sin embargo, ni al señor Baixeras ni a nadie, reproducir la verdad para hacer obra de arte: es preciso nacer artista, como ha nacido él, lo cual supone la capacidad de experimentar "sensaciones originales". »
Alfredo Opisso, Arte y artistas catalanes, Barcelona, 1900.