Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943): febrero 2013

Dionís Baixeras

Esbós per la composició

sobre el creixement de Barcelona.

c. 1910. Col. particular.

Barcelona, 1910.
Dionís Baixeras va rebre un encàrrec per part de l'alcalde de la ciutat, aleshores José Roig Bergadà, que reflectiria la vessant muralista del pintor en un edifici oficial, ja que havia de realitzar la decoració del seu despatx.

Baixeras elaborà l'obra en forma de fris continuat per les quatre parets de la sala, tot representant en vuit composicions quatre períodes de la Barcelona moderna: l'enderrocament de les muralles, l'Exposició Universal de 1888, l'agregació dels pobles limítrofs a Barcelona i la reforma de la ciutat antiga. I motivat per la temàtica va anar resolent la comesa emprant la tècnica de l'oli, i enllestint-ho el 1911 tot entregant un fris de més de 20 metres en horitzontal.

Les pintures, que feien aflorar una certa influència del Noucentisme, van ser col·locades al despatx de l'alcaldia el mateix any en què foren acabades i en elles s'hi admiraven escenes sobre el creixement de la ciutat, tals com quadres referents al treball i a la indústria. Tanmateix, les composicions van ser retirades durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i el propi pintor, tal i com es lamentà en les seves "Memòries" - Experiencias y recuerdos autobiográficos de un pintor octogenario -, inèdites i signades l'any 1942, en va perdre totalment el rastre.

Així doncs, Baixeras va traspassar sense saber on havien anat a parar les citades composicions, ja que no les trobà ni en altres despatxos ni tampoc en els magatzems. Però sortosament la història té un final més dolç: les pintures no es van perdre i l'any 1951 van passar a formar part del fons del Museu Provincial, i es troben actualment nodrint la reserva del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

I per arrodonir aquesta petita aventura plàstica hem de dir que hem pogut localitzar alguns esbossos de les esmentades obres, alguns d'ells fets a llapis o amb tinta. A més, la nostra sorpresa ha estat la de trobar molt recentment dos estudis al pastel que bé mereixen ser presentats a continuació, i que ens acosten a unes grans obres que malgrat estar encara ocultes, són el clar exemple d'un gran Baixeras muralista.