Heneadoras o Herbejant, magnífica escena naturalista de finals del segle XIX

Dionís Baixeras va exposar a París essent molt conscient de que a finals del segle XIX la capital francesa era la gran plataforma pels artistes. Així, el 1888 el nostre pintor es presentà al Salon de l’Académie amb una escena camperola que duia el següent títol: En Haute-Catalogne o En la alta Cataluña, i un any després, el 1889, va participar amb el magnífic Derniers rayons; vallée de Camprodon (Haute-Catalogne) que ell denominà Heneadoras - també conegut com Herbejant -. 

Heneadoras o Herbejant

1887-1888

Oli s/tela. 150 x 211 cm.

Herbejant és una obra esplèndida i ambiciosa que demostra que com a pintor naturalista Baixeras va arribar a unes cotes elevadíssimes. Aquell mateix any aquesta pintura fou enviada i exposada a Gant, i més tard al Saló de Munic (1890), a l’Exposició Jubilar de Viena (1891) i a la Sala Parés (1899).

Dues dones en primer terme apilen herba. Són de mida natural i el pintor els hi atorga un caràcter distingit gràcies a la llum daurada en la que estan immersa. Contemplem la tasca del camp en les darreres hores del dia, en què les dones han estat pintades d'una manera imponent que deixa en segon pla l'activitat repetitiva i feixuga que fan. Al fons hi endevinem el fum d'una petita casa que queda desdibuixada en les boires de la tarda, i tot plegat se'ns emmarca en una vall de Camprodon. 

L'artista aconsegueix idealitzar aquestes figures gràcies al paisatge pintat i al seu caràcter gairebé bucòlic, en la textura avellutada de l'herba del primer pla i en el bany lumínic en què la vall es submergeix.

Veure aquesta pintura exposada en una mostra imponent a la Sala Parés el 1899 demostra la seva importància i ens remarca la importància de trobar fotografies com la que presentem.

Exposició a la Sala Parés el 1899 on veiem el quadre de Dionís Baixeras (esquerra)

Baixeras al món

Dionís Baixeras enlluernà el públic barceloní, i a més la seva pintura arribà molt més lluny.
Tan lluny que va creuar l'oceà i el seu quadre Barquilleros en el puerto de Barcelona (1886) - amb títol anglès Boatmen of Barcelona i en francès Bateliers - es pot admirar al Metropolitan Museum (MET) de Nova York.

Com arribaren els vells llops de mar 

de la Barceloneta a l'altre costat de l'oceà?

La resposta la trobem en George I. Seney,  un banquer, col·leccionista i amant de l'art que va adquirir el quadre poc després que fos exposat amb gran succés al Saló de París de 1886, i el va donar al MET amb un conjunt d'obres d'altres autors que havia anat comprant.
El Museu americà dedica una ressenya al quadre (veure), i ens adonem així com el llenguatge artístic travessa fronteres, arribant a emocionar a públics de territoris tan allunyats.

Boatmen of Barcelona, 1886. Oli s/tela, 149,9 x 210,8 cm.

Una senyora fotografia algú copiant el quadre de Baixeras al Metropolitan Museum