domingo, 20 de diciembre de 2015
viernes, 16 de octubre de 2015
Publicació de l'article "La fotografía y las obras artísticas destruídas: el ejemplo del cuadro La multiplicación de los panes y los peces del pintor Dionís Baixeras (1862–1943)"
La revista "GeocritiQ. Plataforma digital ibero-americana para la difusión del trabajo científico" ha publicat un article sobre la importància de les fotografies per la coneixença d'obres d'art que han estat destruïdes. Amb Dionís Baixeras tenim un cas d'aquest tipus: La multiplicació dels pans i els peixos que va pintar per encàrrec de la família Arumí de Vic, l'any 1923, va desaparèixer al ser cremada durant la Guerra Civil.
Una fotografia de l'època ens ha permès detectar com era aquest quadre, i comparar-lo amb una segona versió del mateix tema pintada el 1939.
D'aquesta manera comparem les dues pintures i desvetllem una carta que el propi Baixeras va escriure al seu amic Joaquim Renart donant detalls sobre la pèrdua del primer quadre i l'execució del segon.
I és que els documents gràfics, en aquest cas fotografies, són de gran utilitat pels investigadors de l'art.
Enllaç a l'article publicat per GeocritQ
Una fotografia de l'època ens ha permès detectar com era aquest quadre, i comparar-lo amb una segona versió del mateix tema pintada el 1939.
D'aquesta manera comparem les dues pintures i desvetllem una carta que el propi Baixeras va escriure al seu amic Joaquim Renart donant detalls sobre la pèrdua del primer quadre i l'execució del segon.
I és que els documents gràfics, en aquest cas fotografies, són de gran utilitat pels investigadors de l'art.
Enllaç a l'article publicat per GeocritQ
lunes, 25 de mayo de 2015
La petita església romànica de Sant Esteve de Llanars
El 1883 va tenir lloc l'exposició del primer quadre del nostre pintor, un tema mariner titulat Narraciones marineras, i així ho narrava l'any 1942 en les seves memòries:
De fet, aquell any seria molt fructífer per Dionís Baixeras. No només es trobava elaborant els grans murals pel Paranimf de la Universitat de Barcelona, sinó que a més havia de pintar cinc quadres que li havien encarregat com a resultat de l'èxit del quadre mariner exposat per primer cop a la Sala Parés. Tres d'aquestes obres eren de tema mariner, mentre que les altres dues les dedicà a composicions amb camperols.
En aquest precís moment Baixeras va pensar en Camprodon, el pintoresc municipi del Ripollés on havia estat un parell d'estius amb la família. S'embadalí pensant en els vestits típics d'aquella regió i en els detalls d'aquella indumentària tan característica. I utilitzà aquests assumptes per elaborar els quadres. L'un representava un berenar al camp, i l'altra "una salida de misa en la pequeña iglesia de puerta y ábside románico del pueblo de Llanás".
Lògicament, l'artista feia referència al poble de Llanars, ubicat a 3 km de Camprodon i en un sector de la vall del Ter. I ens parlava del seu temple parroquial dedicat a Sant Esteve, i que és una joia romànica del segle XII. Ens havíem imaginat moltes vegades com deurien ser aquestes obres de tema muntanyenc, però la realitat va superar la nostra imaginació, com sempre.
Quina ha estat la nostra sorpresa al trobar un quadre de grans dimensions signat i datat l'any 1883, i pintat a Llanars. El primer que veiem en la composició és una parella de vailets agafats de la mà, al davant d'una filera de joves i ancians abillats curosament amb la vestimenta camperola de l'època. Tenen una actitud recollida mentre surten de la missa que s'acaba de celebrar a l'església de Sant Esteve de Llanars.
No serà la primera vegada que veurem la portalada romànica d'aquesta església amb el seu campanar de torre quadrada, les dues campanes i la coberta piramidal, ja que com hem comprovat i tal i com el pintor va deixar escrit "(...) la pequeña iglesia de puerta y ábside románico (...) que otras varias veces, incluso actualmente, lo he puesto también a segundo término de varios de mis cuadros."
Per tant, la petita Sant Esteve de Llanars tornarà a ser teló de fons d'altres pintures de Dionís Baixeras, i tot i que encara no podem assegurar del tot que es tracti del mateix quadre que va pintar arran d'aquell encàrrec de cinc olis, no ens allunyem gaire de com deuria ser.
El que sí ens queda clar és que quan Baixeras apreciava un element arquitectònic, la peculiaritat dels vestits de la gent del camp i l'essència d'un poble que seguia preservant el seu esperit, els feia una mena d'homenatge incloent-los en la seva obra. Lloc on, per altra banda, tots aquests detalls segueixen inalterables per molts anys que puguin passar.
"¡Con cuanta emoción recuerdo, también, la curiosidad que despertó allí y el éxito que obtuvo en todos los sentidos, la exhibición de mi primer cuadro, que representaba una familia de pescadores mediterráneos."
De fet, aquell any seria molt fructífer per Dionís Baixeras. No només es trobava elaborant els grans murals pel Paranimf de la Universitat de Barcelona, sinó que a més havia de pintar cinc quadres que li havien encarregat com a resultat de l'èxit del quadre mariner exposat per primer cop a la Sala Parés. Tres d'aquestes obres eren de tema mariner, mentre que les altres dues les dedicà a composicions amb camperols.
En aquest precís moment Baixeras va pensar en Camprodon, el pintoresc municipi del Ripollés on havia estat un parell d'estius amb la família. S'embadalí pensant en els vestits típics d'aquella regió i en els detalls d'aquella indumentària tan característica. I utilitzà aquests assumptes per elaborar els quadres. L'un representava un berenar al camp, i l'altra "una salida de misa en la pequeña iglesia de puerta y ábside románico del pueblo de Llanás".
Lògicament, l'artista feia referència al poble de Llanars, ubicat a 3 km de Camprodon i en un sector de la vall del Ter. I ens parlava del seu temple parroquial dedicat a Sant Esteve, i que és una joia romànica del segle XII. Ens havíem imaginat moltes vegades com deurien ser aquestes obres de tema muntanyenc, però la realitat va superar la nostra imaginació, com sempre.
 |
| Sortida de missa a Sant Esteve de Llanars, 1883. 180 x 110,5cm |
No serà la primera vegada que veurem la portalada romànica d'aquesta església amb el seu campanar de torre quadrada, les dues campanes i la coberta piramidal, ja que com hem comprovat i tal i com el pintor va deixar escrit "(...) la pequeña iglesia de puerta y ábside románico (...) que otras varias veces, incluso actualmente, lo he puesto también a segundo término de varios de mis cuadros."
Per tant, la petita Sant Esteve de Llanars tornarà a ser teló de fons d'altres pintures de Dionís Baixeras, i tot i que encara no podem assegurar del tot que es tracti del mateix quadre que va pintar arran d'aquell encàrrec de cinc olis, no ens allunyem gaire de com deuria ser.
El que sí ens queda clar és que quan Baixeras apreciava un element arquitectònic, la peculiaritat dels vestits de la gent del camp i l'essència d'un poble que seguia preservant el seu esperit, els feia una mena d'homenatge incloent-los en la seva obra. Lloc on, per altra banda, tots aquests detalls segueixen inalterables per molts anys que puguin passar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)