Paisatges urbans

Com s'ha explicat en una anterior entrada, l'any 1910 Dionís Baixeras va rebre l'encàrrec per part de l'alcalde de la ciutat, aleshores José Roig Bergadà, de la decoració del seu despatx. Va iniciar el gran fris amb gran al·licient, però després de que se n'aprovessin els esbossos, va haver d'aturar l'execució dels plafons definitus degut a que havia d'anar a Madrid per tal de presentar-se a les oposicions a la "cátedra de colorido y composición" de les escoles superiors de la Llotja de Barcelona. 

A causa dels llargs torns d'opositors, Baixeras gaudí de moltes hores lliures a la ciutat i es va dedicar a retratar-la, tant els indrets dels moderns carrers i edificis com "el viejo Madrid, tan típico con sus antiguas casas de vecindad y sus buhardillas, las agudas torres de sus campanarios, templos y palacios, como de sus grandiosas plazas y avenidas." En aquells moments l'artista recordaria els magnífics dibuixos que havia elaborat de la Barcelona vella pocs anys abans. I ben conscient de que el seu pas per les oposicions no donaria els fruits esperats, decidí adreçar el seu temperament plàstic en els aspectes típics de Madrid. 

Aleshores, Baixeras aturà el seu cavallet i els estris per dibuixar en la vorera del carrer d'Alcalá junt al carrer de Sevilla, però ben aviat es va veure sorprès per diversos agents de l'autoritat, que li van exigir que aturés la feina o l'haurien de detenir perquè interrompia el pas públic a causa d'una multitud de vianants que s'havien aturat a contemplar-lo. No obstant, l'artista no desistí i va aconseguir les autoritzacions de l'alcalde de Madrid, del cap superior de la policia i del governador per tal de seguir amb la seva producció en el mateix punt on dies enrere havia parat la realització dels dibuixos. 

Així doncs, quan vàrem localitzar en una col·lecció particular el dibuix d'una esplèndida vista urbana de Madrid, concretament l'encreuament del carrer d'Alcalá amb el de Sevilla, vàrem imaginar l'escena en què Dionís Baixeras atreia la mirada d'un gran nombre de curiosos que observaven admirats com el mestre dibuixava amb gran perícia la ciutat que els envoltava.

Dionís Baixeras
Madrid. Carrer d'Alcalá, encreuament amb el de Sevilla
1911
Carbó, llapis París i llapis velours s/paper, 40 x 30 cm.
Col. Particular

Catàleg de l'Exposició de treballs
executats a Madrid
per en Dionís Baixeras.
Barcelona, Sala Parés, juliol 1911

Molt probablement, aquest mateix dibuix és en realitat l'obra que es va exposar amb el número 18 com a Carrer d'Alcalá, encreuament amb la de Sevilla (crepuscle) a la Sala Parés amb motiu de l'"Exposició de treballs executats a Madrid per en Dionís Baixeras" (1911). 

A més, en la citada exhibició s'hi van exposar alguns aiguaforts, com el que presentem a continuació i que representa la Puerta del Sol:

Dionís Baixeras
Madrid. Puerta del Sol
1911
Aiguafort, 11,5 x 15,5 cm.
Col. Particular

I retornant al motiu que justificava l'estada de Dionís Baixeras a Madrid, és a dir les oposicions, segons el que narrà en el manuscrit de les seves memòries, va ser "derrotado" i va afegir que tal resultat era en el fons "buena señal de que era mejor para mí recuperar entera libertad de acción para ocupar todo el tiempo en mis excursiones para la elección de temas y para la libre ejecución de mis futuras obras, como así lo he creído siempre." Així doncs, els seus records de Madrid en el sojorn de l'any 1911 bateguen en les vistes urbanes que hem pogut localitzar, malgrat que encara no les hem pogut contemplar en la seva totalitat.