Paisatges urbans

Com s'ha explicat en una anterior entrada, l'any 1910 Dionís Baixeras va rebre l'encàrrec per part de l'alcalde de la ciutat, aleshores José Roig Bergadà, de la decoració del seu despatx. Va iniciar el gran fris amb gran al·licient, però després de que se n'aprovessin els esbossos, va haver d'aturar l'execució dels plafons definitus degut a que havia d'anar a Madrid per tal de presentar-se a les oposicions a la "cátedra de colorido y composición" de les escoles superiors de la Llotja de Barcelona. 

A causa dels llargs torns d'opositors, Baixeras gaudí de moltes hores lliures a la ciutat i es va dedicar a retratar-la, tant els indrets dels moderns carrers i edificis com "el viejo Madrid, tan típico con sus antiguas casas de vecindad y sus buhardillas, las agudas torres de sus campanarios, templos y palacios, como de sus grandiosas plazas y avenidas." En aquells moments l'artista recordaria els magnífics dibuixos que havia elaborat de la Barcelona vella pocs anys abans. I ben conscient de que el seu pas per les oposicions no donaria els fruits esperats, decidí adreçar el seu temperament plàstic en els aspectes típics de Madrid. 

Aleshores, Baixeras aturà el seu cavallet i els estris per dibuixar en la vorera del carrer d'Alcalá junt al carrer de Sevilla, però ben aviat es va veure sorprès per diversos agents de l'autoritat, que li van exigir que aturés la feina o l'haurien de detenir perquè interrompia el pas públic a causa d'una multitud de vianants que s'havien aturat a contemplar-lo. No obstant, l'artista no desistí i va aconseguir les autoritzacions de l'alcalde de Madrid, del cap superior de la policia i del governador per tal de seguir amb la seva producció en el mateix punt on dies enrere havia parat la realització dels dibuixos. 

Així doncs, quan vàrem localitzar en una col·lecció particular el dibuix d'una esplèndida vista urbana de Madrid, concretament l'encreuament del carrer d'Alcalá amb el de Sevilla, vàrem imaginar l'escena en què Dionís Baixeras atreia la mirada d'un gran nombre de curiosos que observaven admirats com el mestre dibuixava amb gran perícia la ciutat que els envoltava.

Dionís Baixeras
Madrid. Carrer d'Alcalá, encreuament amb el de Sevilla
1911
Carbó, llapis París i llapis velours s/paper, 40 x 30 cm.
Col. Particular

Catàleg de l'Exposició de treballs
executats a Madrid
per en Dionís Baixeras.
Barcelona, Sala Parés, juliol 1911

Molt probablement, aquest mateix dibuix és en realitat l'obra que es va exposar amb el número 18 com a Carrer d'Alcalá, encreuament amb la de Sevilla (crepuscle) a la Sala Parés amb motiu de l'"Exposició de treballs executats a Madrid per en Dionís Baixeras" (1911). 

A més, en la citada exhibició s'hi van exposar alguns aiguaforts, com el que presentem a continuació i que representa la Puerta del Sol:

Dionís Baixeras
Madrid. Puerta del Sol
1911
Aiguafort, 11,5 x 15,5 cm.
Col. Particular

I retornant al motiu que justificava l'estada de Dionís Baixeras a Madrid, és a dir les oposicions, segons el que narrà en el manuscrit de les seves memòries, va ser "derrotado" i va afegir que tal resultat era en el fons "buena señal de que era mejor para mí recuperar entera libertad de acción para ocupar todo el tiempo en mis excursiones para la elección de temas y para la libre ejecución de mis futuras obras, como así lo he creído siempre." Així doncs, els seus records de Madrid en el sojorn de l'any 1911 bateguen en les vistes urbanes que hem pogut localitzar, malgrat que encara no les hem pogut contemplar en la seva totalitat.

Fotografia d'un pintor

A finals del segle XIX Dionís Baixeras va ser fotografiat mentre pintava una magnificent obra de tema mariner que actualment es conserva al Museo de Bellas Artes de Asturias.




Documents gràfics com aquesta fotografia són ben poc habituals en el nostre arxiu i els hi atorguem gran valor perquè ens ensenyen detalls tan importants com  el precís moment en què Baixeras realitzava la pintura.

Dionís Baixeras
Calafates en el Puerto de Barcelona
1884
Oli s/tela, 122 x 191 cm.
Museo de Bellas Artes de Asturias, Col. Pedro Masaveu

Titulada Calafates en el Puerto de Barcelona, l'obra formava part de la col·lecció del financer, empresari i amant de l'art Pedro Masaveu (Oviedo, 1939 - Madrid, 1993), el qual incrementà una important pinacoteca que ja havia iniciat el seu pare. Amb motiu del seu traspàs, la seva germana Cristina Masaveu entregà al Principat d'Astúries la col·lecció, que ara forma part del Museu amb la denominació "Colección Pedro Masaveu", reservant per la família el conjunt privat del pare.

Imatge del Museo de Bellas Artes
Calle de Santa 1-3, Oviedo

Conferència "DIONÍS BAIXERAS (1862-1943). VIDA I OBRA D'UN GRAN NATURALISTA CATALÀ"

Conferència sobre la personalitat humana i artística d'aquest pintor del tombant de segle a càrrec d'Esther Alsina i Enric Orriols

Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943) va ser un dels més destacats paisatgistes del tombant de segle, arrelant la seva obra en el realisme pictòric amb paisatges que mostraven la varietat de les terres catalanes des de llurs costes fins els Pirineus.
Igualment conreà amb assiduïtat el dibuix i la seva acurada tècnica gràfica li va meréixer ser guanyador del concurs que convocà l'Ajuntament de Barcelona el 1907 arrel d'un pla de reforma urbanística que comportava la demolició d'una part de la ciutat, i en què es demanava als artistes material gràfic d'aquells indrets que es veurien afectats per la remodelació. Així doncs, aquesta sèrie de dibuixos representa amb el pas dels decennis un importantíssim document històric des d'on descobrir una Barcelona inexistent.
Al llarg de la seva carrera, Baixeras va participar en exposicions a nivell nacional i internacional i una de les facetes més desconegudes de l'autor és la que tingué com a pintor muralista en la decoració d'interiors, tant en immobles particulars com en importants edificis institucionals.
Gràcies als seus quadres situem aquest artista en el realisme pictòric i endinsem la seva obra en el naturalisme, delectant-nos amb un art molt proper al que a França havia realitzat Jean-François Millet. Podem afirmar que l'obra de Dionís Baixeras és un destacat puntal d'un dels períodes més fructífers de la pintura catalana.

DATA: dijous 10 d'octubre de 2013
HORA: 18.30 h

LLOC: Museu del Modernisme Català. 

C/ Balmes, 48. Barcelona
PER MÉS INFORMACIÓ: TRESC El Club de Cultura

Dionís Baixeras a la Fundación AMYC



Fundación AMYC
Arte moderno y contemporáneo



L'any 2009 Francisco Daurella va decidir seguir la iniciativa del mecenatge i creà la Fundación AMYC a Madrid. Per dur a terme la comesa es va recuperar una casa d'ús privat de 2.000 m2 amb 1.000 m2 de jardí, i es va rehabilitar i acondicionar per transformar-la en Casa-Museu, conformant així diferents sales d'exposicions, una sala per mostres temporals i un espai polivalent per actes culturals.  

L'eix que vertebra la col·lecció és la visió dinàmica que vol mostrar del tombant dels segles XIX i XX: la influència del Mediterrani, incorporant la influència francesa i d'altres països, amb artistes com Sorolla, Nonell, Pruna, Cusachs, Rusiñol, Casas, Mir, Renoir, Anglada Camarasa, Miró, Torres García, Sert, Caputo entre d'altres, fins arribar a nodrir una esplendorosa col·lecció de més de 250 obres.

I immersos en la segona planta del magne edifici trobem dos magnífics quadres de gran format signats per Dionís Baixeras, compartint espai amb l'escultura en bronze de Josep Clarà, titulada Capvespre (1922), l'esbós que va realitzar Josep Maria Sert el 1930 per la decoració del Waldorf Astoria de Nova York i Segadora de Ramon Martí Alsina (c. 1850) entre d'altres peces.

Sala on es poden veure les dues pintures de Dionís Baixeras

Familia de pescadores (1883) i Pastor y rebaño de ovejas (c. 1887) són dos llenços de la primera època del pintor que ens apropen un cop més als temes principals de la seva obra: els mariners i l'arribada del peix a la platja, i l'abrupta vida d'un solitari pastor i el seu ramat, acompanyats per un fidel gos d'atura. Cap d'aquests personatge mira l'espectador sinó que es manté abstret en la seva feina, reflectint la realitat en brut d'un tipus de vida més que no pas un retrat idealitzat.

Dionís Baixeras
Familia de pescadores
1883
Oli s/tela, 110 x 179 cm.

Dionís Baixeras
Pastor y rebaño de ovejas
c. 1887
Oli s/tela, 121 x 180 cm

La Barcelona moderna en un despatx

Dionís Baixeras

Esbós per la composició

sobre el creixement de Barcelona.

c. 1910. Col. particular.

Barcelona, 1910.
Dionís Baixeras va rebre un encàrrec per part de l'alcalde de la ciutat, aleshores José Roig Bergadà, que reflectiria la vessant muralista del pintor en un edifici oficial, ja que havia de realitzar la decoració del seu despatx.
 

Baixeras elaborà l'obra en forma de fris continuat per les quatre parets de la sala, tot representant en vuit composicions quatre períodes de la Barcelona moderna: l'enderrocament de les muralles, l'Exposició Universal de 1888, l'agregació dels pobles limítrofs a Barcelona i la reforma de la ciutat antiga. I motivat per la temàtica va anar resolent la comesa emprant la tècnica de l'oli, i enllestint-ho el 1911 tot entregant un fris de més de 20 metres en horitzontal.

Les pintures, que feien aflorar una certa influència del Noucentisme, van ser col·locades al despatx de l'alcaldia el mateix any en què foren acabades i en elles s'hi admiraven escenes sobre el creixement de la ciutat, tals com quadres referents al treball i a la indústria. Tanmateix, les composicions van ser retirades durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i el propi pintor, tal i com es lamentà en les seves  "Memòries" - Experiencias y recuerdos autobiográficos de un pintor octogenario -, inèdites i signades l'any 1942, en va perdre totalment el rastre.

Així doncs, Baixeras va traspassar sense saber on havien anat a parar les citades composicions, ja que no les trobà ni en altres despatxos ni tampoc en els magatzems. Però sortosament la història té un final més dolç: les pintures no es van perdre i l'any 1951 van passar a formar part del fons del Museu Provincial, i es troben actualment nodrint la reserva del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

I per arrodonir aquesta petita aventura plàstica hem de dir que hem pogut localitzar alguns esbossos de les esmentades obres, alguns d'ells fets a llapis o amb tinta. A més, la nostra sorpresa ha estat la de trobar molt recentment dos estudis al pastel que bé mereixen ser presentats a continuació, i que ens acosten a unes grans obres que malgrat estar encara ocultes, són el clar exemple d'un gran Baixeras muralista.




Dionís Baixeras

Estudis per la composició al·legòrica

sobre el creixement de Barcelona: El treball.

Pastel s/paper, 50 x 27,5 cm.c/u.

Col. particular.

Dionís Baixeras

Estudi per la composició al·legòrica

sobre el creixement de Barcelona:

L'arquitectura (esquerra) i La indústria (dreta).

Tinta s/paper vegetal.Col. particular.

 

Una platja de Dionís Baixeras prop del mar

Si en una altra entrada hem parlat del Fons d’Art de la Caixa de Terrassa, ara hem de referir-nos a la col·lecció de pintura catalana del Banc Sabadell on hi trobem exposat una magnífic oli de grans dimensions del nostre artista.

Des del passat 8 de novembre la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de la costera localitat de Vilanova i la Geltrú acull l’exposició « Del Realisme al Noucentisme. Col·lecció Banc Sabadell », on hi podem palpar un diàleg plàstic entre les obres més rellevants del nucli inicial de la citada col·lecció i el fons del museu.

Si a Terrassa podem admirar una escena de camperols de Dionís Baixeras, a la ciutat vilanovina s’hi pot contemplar una esplèndida escena de platja de la primera època de l’autor. En ella hi podem veure els protagonistes de la composició: dos mariners i uns infants escolten de forma amatent la narració d’un vell mariner, assegut damunt d’un cove de vímet enmig d’un escenari coster en repòs, característic de l’obra realista del pintor.

Dionís Baixeras
Escena de platja, 1883
Oli s/tela, 108 x 174 cm.
Banc Sabadell

Si seguim desvetllant el que la mostra ens ofereix, podem admirem una sèrie de paisatges i figures procedents de diferents firmes, tals com els màxims representants del Realisme i l’Orientalisme -Ramon Martí i Alsina i Marià Fortuny -, juntament amb la pinzellada de Baldomer Galofre, Antoni Caba, paisatges del mestre Modest Urgell, el citat Dionís Baixeras, Eliseu Meifrèn, una dama modernista de Ramon Casas i immersos en aquest moviment les obres de Santiago Rusiñol, d’Hermen Anglada Camarasa i una escena de Joaquim Mir, fins la paleta dels noucentistes Francesc d’A. Galí i Xavier Nogués, i finalment una nena de Pere Pruna culminant l’exposició.

Comissariada per l’historiador de l’art, especialitzat en la crítica artística Josep Casamartina, la dita mostra és en definitiva, un recorregut eminentment temporal per les diferents tendències plàstiques que tant marcaren les palpitacions de l’art català del tombant de segle, època en què sens dubte hi encabim la paleta naturalista de Baixeras.

Fins el 20 de gener.

Dionís Baixeras s'exposa al Centre Cultural Terrassa

Sala de l'exposició de la Col·lecció
Fundació Cultural Caixa Terrassa
Novembre 2012

Des de l'any 1907 la Caixa de Terrassa va anar creant una amplíssima col·lecció d'art que suma gairebé un miler d'obres. Dins dels conjunt hi trobem una interessant varietat de firmes de pintors nostrats que nodreixen un fons creat sense seguir un criteri de completar totes les tendències de l'art català.

Des de la tardor de 2012, el Centre Cultural Terrassa, organisme que gestiona el citat fons, exposa de forma semipermanent una acurada selecció del conjunt pictòric. L'eminent historiador Dr. Francesc Fontbona, membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, és la persona que ha comissariat l'exhibició, fent la tria d'una seixantena de pintures pròpies de l'art català de mitjan segle XIX i la primera meitat del XX, amb pinzellades d'autors propers a les avantguardes.

El passeig per l'exposició es presenta com un itinerari de bellesa que comença amb el Realisme de la mà de Ramon Martí i Alsina. Després d'admirar, entre d'altres, l'obra de Modest Urgell i la primera peça que es comprà, un tríptic d'Alexandre de Riquer titulat Immaculada i àngels, trobem Escena camperola de Dionís Baixeras, definit pel comissari com "el pintor de la placidesa del món rural i mariner."

Dionís Baixeras
Escena camperola
Oli s/tela, 90 x 150 cm, Centre Cultural Terrassa

L'escena s'emmarca en un crepuscle i en aquesta hora de llum baixa i reposada, podem apreciar com el camperol plasmat en primer terme resa el rosari, acompanyat dels qui bé poden ser els membres de la seva família. La placidesa que perfilen les figures i que s'estén fins la darrera nuvolada, ens transporta a altres escenes rurals del pintor; escenes en què el pinzell de Baixeras es fa còmplice de la vida interior dels seus personatges per regalar-nos instants d'un calmat gaudi estètic, com el provocat per la pintura que he esmentat i que bé mereix ser contemplat en el marc d'aquesta suggerent exposició.