Fotografia d'un pintor

A finals del segle XIX Dionís Baixeras va ser fotografiat mentre pintava una magnificent obra de tema mariner que actualment es conserva al Museo de Bellas Artes de Asturias.




Documents gràfics com aquesta fotografia són ben poc habituals en el nostre arxiu i els hi atorguem gran valor perquè ens ensenyen detalls tan importants com  el precís moment en què Baixeras realitzava la pintura.

Dionís Baixeras
Calafates en el Puerto de Barcelona
1884
Oli s/tela, 122 x 191 cm.
Museo de Bellas Artes de Asturias, Col. Pedro Masaveu

Titulada Calafates en el Puerto de Barcelona, l'obra formava part de la col·lecció del financer, empresari i amant de l'art Pedro Masaveu (Oviedo, 1939 - Madrid, 1993), el qual incrementà una important pinacoteca que ja havia iniciat el seu pare. Amb motiu del seu traspàs, la seva germana Cristina Masaveu entregà al Principat d'Astúries la col·lecció, que ara forma part del Museu amb la denominació "Colección Pedro Masaveu", reservant per la família el conjunt privat del pare.

Imatge del Museo de Bellas Artes
Calle de Santa 1-3, Oviedo

Conferència "DIONÍS BAIXERAS (1862-1943). VIDA I OBRA D'UN GRAN NATURALISTA CATALÀ"

Conferència sobre la personalitat humana i artística d'aquest pintor del tombant de segle a càrrec d'Esther Alsina i Enric Orriols

Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943) va ser un dels més destacats paisatgistes del tombant de segle, arrelant la seva obra en el realisme pictòric amb paisatges que mostraven la varietat de les terres catalanes des de llurs costes fins els Pirineus.
Igualment conreà amb assiduïtat el dibuix i la seva acurada tècnica gràfica li va meréixer ser guanyador del concurs que convocà l'Ajuntament de Barcelona el 1907 arrel d'un pla de reforma urbanística que comportava la demolició d'una part de la ciutat, i en què es demanava als artistes material gràfic d'aquells indrets que es veurien afectats per la remodelació. Així doncs, aquesta sèrie de dibuixos representa amb el pas dels decennis un importantíssim document històric des d'on descobrir una Barcelona inexistent.
Al llarg de la seva carrera, Baixeras va participar en exposicions a nivell nacional i internacional i una de les facetes més desconegudes de l'autor és la que tingué com a pintor muralista en la decoració d'interiors, tant en immobles particulars com en importants edificis institucionals.
Gràcies als seus quadres situem aquest artista en el realisme pictòric i endinsem la seva obra en el naturalisme, delectant-nos amb un art molt proper al que a França havia realitzat Jean-François Millet. Podem afirmar que l'obra de Dionís Baixeras és un destacat puntal d'un dels períodes més fructífers de la pintura catalana.

DATA: dijous 10 d'octubre de 2013
HORA: 18.30 h

LLOC: Museu del Modernisme Català. 

C/ Balmes, 48. Barcelona
PER MÉS INFORMACIÓ: TRESC El Club de Cultura

Dionís Baixeras a la Fundación AMYC



Fundación AMYC
Arte moderno y contemporáneo



L'any 2009 Francisco Daurella va decidir seguir la iniciativa del mecenatge i creà la Fundación AMYC a Madrid. Per dur a terme la comesa es va recuperar una casa d'ús privat de 2.000 m2 amb 1.000 m2 de jardí, i es va rehabilitar i acondicionar per transformar-la en Casa-Museu, conformant així diferents sales d'exposicions, una sala per mostres temporals i un espai polivalent per actes culturals.  

L'eix que vertebra la col·lecció és la visió dinàmica que vol mostrar del tombant dels segles XIX i XX: la influència del Mediterrani, incorporant la influència francesa i d'altres països, amb artistes com Sorolla, Nonell, Pruna, Cusachs, Rusiñol, Casas, Mir, Renoir, Anglada Camarasa, Miró, Torres García, Sert, Caputo entre d'altres, fins arribar a nodrir una esplendorosa col·lecció de més de 250 obres.

I immersos en la segona planta del magne edifici trobem dos magnífics quadres de gran format signats per Dionís Baixeras, compartint espai amb l'escultura en bronze de Josep Clarà, titulada Capvespre (1922), l'esbós que va realitzar Josep Maria Sert el 1930 per la decoració del Waldorf Astoria de Nova York i Segadora de Ramon Martí Alsina (c. 1850) entre d'altres peces.

Sala on es poden veure les dues pintures de Dionís Baixeras

Familia de pescadores (1883) i Pastor y rebaño de ovejas (c. 1887) són dos llenços de la primera època del pintor que ens apropen un cop més als temes principals de la seva obra: els mariners i l'arribada del peix a la platja, i l'abrupta vida d'un solitari pastor i el seu ramat, acompanyats per un fidel gos d'atura. Cap d'aquests personatge mira l'espectador sinó que es manté abstret en la seva feina, reflectint la realitat en brut d'un tipus de vida més que no pas un retrat idealitzat.

Dionís Baixeras
Familia de pescadores
1883
Oli s/tela, 110 x 179 cm.

Dionís Baixeras
Pastor y rebaño de ovejas
c. 1887
Oli s/tela, 121 x 180 cm

La Barcelona moderna en un despatx

Dionís Baixeras

Esbós per la composició

sobre el creixement de Barcelona.

c. 1910. Col. particular.

Barcelona, 1910.
Dionís Baixeras va rebre un encàrrec per part de l'alcalde de la ciutat, aleshores José Roig Bergadà, que reflectiria la vessant muralista del pintor en un edifici oficial, ja que havia de realitzar la decoració del seu despatx.
 

Baixeras elaborà l'obra en forma de fris continuat per les quatre parets de la sala, tot representant en vuit composicions quatre períodes de la Barcelona moderna: l'enderrocament de les muralles, l'Exposició Universal de 1888, l'agregació dels pobles limítrofs a Barcelona i la reforma de la ciutat antiga. I motivat per la temàtica va anar resolent la comesa emprant la tècnica de l'oli, i enllestint-ho el 1911 tot entregant un fris de més de 20 metres en horitzontal.

Les pintures, que feien aflorar una certa influència del Noucentisme, van ser col·locades al despatx de l'alcaldia el mateix any en què foren acabades i en elles s'hi admiraven escenes sobre el creixement de la ciutat, tals com quadres referents al treball i a la indústria. Tanmateix, les composicions van ser retirades durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i el propi pintor, tal i com es lamentà en les seves  "Memòries" - Experiencias y recuerdos autobiográficos de un pintor octogenario -, inèdites i signades l'any 1942, en va perdre totalment el rastre.

Així doncs, Baixeras va traspassar sense saber on havien anat a parar les citades composicions, ja que no les trobà ni en altres despatxos ni tampoc en els magatzems. Però sortosament la història té un final més dolç: les pintures no es van perdre i l'any 1951 van passar a formar part del fons del Museu Provincial, i es troben actualment nodrint la reserva del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

I per arrodonir aquesta petita aventura plàstica hem de dir que hem pogut localitzar alguns esbossos de les esmentades obres, alguns d'ells fets a llapis o amb tinta. A més, la nostra sorpresa ha estat la de trobar molt recentment dos estudis al pastel que bé mereixen ser presentats a continuació, i que ens acosten a unes grans obres que malgrat estar encara ocultes, són el clar exemple d'un gran Baixeras muralista.




Dionís Baixeras

Estudis per la composició al·legòrica

sobre el creixement de Barcelona: El treball.

Pastel s/paper, 50 x 27,5 cm.c/u.

Col. particular.

Dionís Baixeras

Estudi per la composició al·legòrica

sobre el creixement de Barcelona:

L'arquitectura (esquerra) i La indústria (dreta).

Tinta s/paper vegetal.Col. particular.