Una platja de Dionís Baixeras prop del mar

Si en una altra entrada hem parlat del Fons d’Art de la Caixa de Terrassa, ara hem de referir-nos a la col·lecció de pintura catalana del Banc Sabadell on hi trobem exposat una magnífic oli de grans dimensions del nostre artista.

Des del passat 8 de novembre la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de la costera localitat de Vilanova i la Geltrú acull l’exposició « Del Realisme al Noucentisme. Col·lecció Banc Sabadell », on hi podem palpar un diàleg plàstic entre les obres més rellevants del nucli inicial de la citada col·lecció i el fons del museu.

Si a Terrassa podem admirar una escena de camperols de Dionís Baixeras, a la ciutat vilanovina s’hi pot contemplar una esplèndida escena de platja de la primera època de l’autor. En ella hi podem veure els protagonistes de la composició: dos mariners i uns infants escolten de forma amatent la narració d’un vell mariner, assegut damunt d’un cove de vímet enmig d’un escenari coster en repòs, característic de l’obra realista del pintor.

Dionís Baixeras
Escena de platja, 1883
Oli s/tela, 108 x 174 cm.
Banc Sabadell

Si seguim desvetllant el que la mostra ens ofereix, podem admirem una sèrie de paisatges i figures procedents de diferents firmes, tals com els màxims representants del Realisme i l’Orientalisme -Ramon Martí i Alsina i Marià Fortuny -, juntament amb la pinzellada de Baldomer Galofre, Antoni Caba, paisatges del mestre Modest Urgell, el citat Dionís Baixeras, Eliseu Meifrèn, una dama modernista de Ramon Casas i immersos en aquest moviment les obres de Santiago Rusiñol, d’Hermen Anglada Camarasa i una escena de Joaquim Mir, fins la paleta dels noucentistes Francesc d’A. Galí i Xavier Nogués, i finalment una nena de Pere Pruna culminant l’exposició.

Comissariada per l’historiador de l’art, especialitzat en la crítica artística Josep Casamartina, la dita mostra és en definitiva, un recorregut eminentment temporal per les diferents tendències plàstiques que tant marcaren les palpitacions de l’art català del tombant de segle, època en què sens dubte hi encabim la paleta naturalista de Baixeras.

Fins el 20 de gener.

Dionís Baixeras s'exposa al Centre Cultural Terrassa

Sala de l'exposició de la Col·lecció
Fundació Cultural Caixa Terrassa
Novembre 2012

Des de l'any 1907 la Caixa de Terrassa va anar creant una amplíssima col·lecció d'art que suma gairebé un miler d'obres. Dins dels conjunt hi trobem una interessant varietat de firmes de pintors nostrats que nodreixen un fons creat sense seguir un criteri de completar totes les tendències de l'art català.

Des de la tardor de 2012, el Centre Cultural Terrassa, organisme que gestiona el citat fons, exposa de forma semipermanent una acurada selecció del conjunt pictòric. L'eminent historiador Dr. Francesc Fontbona, membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, és la persona que ha comissariat l'exhibició, fent la tria d'una seixantena de pintures pròpies de l'art català de mitjan segle XIX i la primera meitat del XX, amb pinzellades d'autors propers a les avantguardes.

El passeig per l'exposició es presenta com un itinerari de bellesa que comença amb el Realisme de la mà de Ramon Martí i Alsina. Després d'admirar, entre d'altres, l'obra de Modest Urgell i la primera peça que es comprà, un tríptic d'Alexandre de Riquer titulat Immaculada i àngels, trobem Escena camperola de Dionís Baixeras, definit pel comissari com "el pintor de la placidesa del món rural i mariner."

Dionís Baixeras
Escena camperola
Oli s/tela, 90 x 150 cm, Centre Cultural Terrassa

L'escena s'emmarca en un crepuscle i en aquesta hora de llum baixa i reposada, podem apreciar com el camperol plasmat en primer terme resa el rosari, acompanyat dels qui bé poden ser els membres de la seva família. La placidesa que perfilen les figures i que s'estén fins la darrera nuvolada, ens transporta a altres escenes rurals del pintor; escenes en què el pinzell de Baixeras es fa còmplice de la vida interior dels seus personatges per regalar-nos instants d'un calmat gaudi estètic, com el provocat per la pintura que he esmentat i que bé mereix ser contemplat en el marc d'aquesta suggerent exposició.