viernes, 30 de septiembre de 2016

Heneadoras o Herbejant, magnífica escena naturalista de finals del segle XIX


Dionís Baixeras va exposar a París essent molt conscient de que a finals del segle XIX la capital francesa era la gran plataforma pels artistes. Així, el 1888 el nostre pintor es presentà al Salon de l’Académie amb una escena camperola que duia el següent títol: En Haute-Catalogne o En la alta Cataluña, i un any després, el 1889, va participar amb el magnífic Derniers rayons; vallée de Camprodon (Haute-Catalogne) que ell denominà Heneadoras - també conegut com Herbejant -. 

Heneadoras o Herbejant
1887-1888
Oli s/tela. 150 x 211 cm.
Herbejant és una obra esplèndida i ambiciosa que demostra que com a pintor naturalista Baixeras va arribar a unes cotes elevadíssimes. Aquell mateix any aquesta pintura fou enviada i exposada a Gant, i més tard al Saló de Munic (1890), a l’Exposició Jubilar de Viena (1891) i a la Sala Parés (1899).
Dues dones en primer terme apilen herba. Són de mida natural i el pintor els hi atorga un caràcter distingit gràcies a la llum daurada en la que estan immersa. Contemplem la tasca del camp en les darreres hores del dia, en què les dones han estat pintades d'una manera imponent que deixa en segon pla l'activitat repetitiva i feixuga que fan. Al fons hi endevinem el fum d'una petita casa que queda desdibuixada en les boires de la tarda, i tot plegat se'ns emmarca en una vall de Camprodon. 
L'artista aconsegueix idealitzar aquestes figures gràcies al paisatge pintat i al seu caràcter gairebé bucòlic, en la textura avellutada de l'herba del primer pla i en el bany lumínic en què la vall es submergeix.
Veure aquesta pintura exposada en una mostra imponent a la Sala Parés el 1899 demostra la seva importància i ens remarca la importància de trobar fotografies com la que presentem.
Exposició a la Sala Parés el 1899 on veiem el quadre de Dionís Baixeras (esquerra)

lunes, 22 de febrero de 2016

Baixeras al món

Dionís Baixeras enlluernà el públic barceloní, i a més la seva pintura arribà molt més lluny.
Tan lluny que va creuar l'oceà i el seu quadre Barquilleros en el puerto de Barcelona (1886) - amb títol anglès Boatmen of Barcelona i en francès Bateliers - es pot admirar al Metropolitan Museum (MET) de Nova York.

Com arribaren els vells llops de mar 
de la Barceloneta a l'altre costat de l'oceà?
La resposta la trobem en George I. Seney,  un banquer, col·leccionista i amant de l'art que va adquirir el quadre poc després que fos exposat amb gran succés al Saló de París de 1886, i el va donar al MET amb un conjunt d'obres d'altres autors que havia anat comprant.
El Museu americà dedica una ressenya al quadre (veure), i ens adonem així com el llenguatge artístic travessa fronteres, arribant a emocionar a públics de territoris tan allunyats.

Boatmen of Barcelona, 1886. Oli s/tela, 149,9 x 210,8 cm.




Una senyora fotografia algú copiant el quadre de Baixeras al Metropolitan Museum

viernes, 16 de octubre de 2015

Publicació de l'article "La fotografía y las obras artísticas destruídas: el ejemplo del cuadro La multiplicación de los panes y los peces del pintor Dionís Baixeras (1862–1943)"

La revista "GeocritiQ. Plataforma digital ibero-americana para la difusión del trabajo científico" ha publicat un article sobre la importància de les fotografies per la coneixença d'obres d'art que han estat destruïdes. Amb Dionís Baixeras tenim un cas d'aquest tipus: La multiplicació dels pans i els peixos que va pintar per encàrrec de la família Arumí de Vic, l'any 1923, va desaparèixer al ser cremada durant la Guerra Civil.
Una fotografia de l'època ens ha permès detectar com era aquest quadre, i comparar-lo amb una segona versió del mateix tema pintada el 1939.
D'aquesta manera comparem les dues pintures i desvetllem una carta que el propi Baixeras va escriure al seu amic Joaquim Renart donant detalls sobre la pèrdua del primer quadre i l'execució del segon.
I és que els documents gràfics, en aquest cas fotografies, són de gran utilitat pels investigadors de l'art.

Enllaç a l'article publicat per GeocritQ



lunes, 25 de mayo de 2015

La petita església romànica de Sant Esteve de Llanars

El 1883 va tenir lloc l'exposició del primer quadre del nostre pintor, un tema mariner titulat Narraciones marineras, i així ho narrava l'any 1942 en les seves memòries:

"¡Con cuanta emoción recuerdo, también, la curiosidad que despertó allí y el éxito que obtuvo en todos los sentidos, la exhibición de mi primer cuadro, que representaba una familia de pescadores mediterráneos."

De fet, aquell any seria molt fructífer per Dionís Baixeras. No només es trobava elaborant els grans murals pel Paranimf de la Universitat de Barcelona, sinó que a més havia de pintar cinc quadres que li havien encarregat com a resultat de l'èxit del quadre mariner exposat per primer cop a la Sala Parés. Tres d'aquestes obres eren de tema mariner, mentre que les altres dues les dedicà a composicions amb camperols.

En aquest precís moment Baixeras va pensar en Camprodon, el pintoresc municipi del Ripollés on havia estat un parell d'estius amb la família. S'embadalí pensant en els vestits típics d'aquella regió i en els detalls d'aquella indumentària tan característica. I utilitzà aquests assumptes per elaborar els quadres. L'un representava un berenar al camp, i l'altra "una salida de misa en la pequeña iglesia de puerta y ábside románico del pueblo de Llanás".

Lògicament, l'artista feia referència al poble de Llanars, ubicat a 3 km de Camprodon i en un sector de la vall del Ter. I ens parlava del seu temple parroquial dedicat a Sant Esteve, i que és una joia romànica del segle XII. Ens havíem imaginat moltes vegades com deurien ser aquestes obres de tema muntanyenc, però la realitat va superar la nostra imaginació, com sempre.

Sortida de missa a Sant Esteve de Llanars, 1883. 180 x 110,5cm
Quina ha estat la nostra sorpresa al trobar un quadre de grans dimensions signat i datat l'any 1883, i pintat a Llanars. El primer que veiem en la composició és una parella de vailets agafats de la mà, al davant d'una filera de joves i ancians abillats curosament amb la vestimenta camperola de l'època. Tenen una actitud recollida mentre surten de la missa que s'acaba de celebrar a l'església de Sant Esteve de Llanars.

No serà la primera vegada que veurem la portalada romànica d'aquesta església amb el seu campanar de torre quadrada, les dues campanes i la coberta piramidal, ja que com hem comprovat i tal i com el pintor va deixar escrit "(...) la pequeña iglesia de puerta y ábside románico (...) que otras varias veces, incluso actualmente, lo he puesto también a segundo término de varios de mis cuadros."

Per tant, la petita Sant Esteve de Llanars tornarà a ser teló de fons d'altres pintures de Dionís Baixeras, i tot i que encara no podem assegurar del tot que es tracti del mateix quadre que va pintar arran d'aquell encàrrec de cinc olis, no ens allunyem gaire de com deuria ser.

El que sí ens queda clar és que quan Baixeras apreciava un element arquitectònic, la peculiaritat dels vestits de la gent del camp i l'essència d'un poble que seguia preservant el seu esperit, els feia una mena d'homenatge incloent-los en la seva obra. Lloc on, per altra banda, tots aquests detalls segueixen inalterables per molts anys que puguin passar.

lunes, 24 de noviembre de 2014

Enric Orriols i Riloba, pintor sabadellenc i col·leccionista d'art al programa De bona pell, de Ràdio Sabadell

El passat 20 de novembre de 2014 Jordi Tarradas fa una entrevista radiofònica i en directe a Enric Orriols. El presenta com el que és, una figura eminent de Sabadell que ens explica les seves arrels, la seva trajectòria com a professional, la seva passió per la pintura i la seva vocació per l'art, que l'Enric ol·lecciona minuciosament seguint un impuls que només les grans sensibilitats poden sentir i fer sentir.
Com no podia ser d'una altra manera Dionís Baixeras apareix en aquesta entrevista, que acaba adoptant el caràcter d'una conversa entre (gairebé) vells amics i és encapçalada per la Simfonia nº 9 de Beethoven, que Enric tria com a oda a l'alegria i també, com a peça que es relaciona amb el seu inesgotable amor per la bellesa artística.
Una primera part dedicada als seus orígens i a la seva carrera és tímidament fragmentada amb El cant dels ocells de Pau Casals, igualment elecció de l'Enric com a cant a la llibertat. I després d'exposar l'ambiciós i alhora realista i factible projecte al voltant de Baixeras en el qual estem treballant, ens delecten amb l'ària del tercer acte "Nessun Dorma" de l'òpera Turandot (Giacomo Puccini), on "All'alba vincerò!" és cantat pel personatge de Calaf a Turandot. Novament un crit al triomf. Un "vincerò" que bé podríem aplicar a una futura culminació de la nostra comesa a l'entorn del nostre pintor Dionís Baixeras.

Entrevista a Enric Orriols al programa "De bona pell" de Ràdio Sabadell (20-XI-2014)


viernes, 17 de octubre de 2014

"La pintura mural de Dionís Baixeras (1862-1943)", un article publicat a GOYA. Revista de Arte


Amb molt de gust volem informar-los de que en el darrer número de GOYA. Revista de Arte, de Madrid, s'ha publicat l'article "La pintura mural de Dionís Baixeras (1862-1943)". L'objectiu d'aquesta investigació ha estat el de donar a conèixer l'activitat que Baixeras va desenvolupar com a pintor muralista al llarg de la seva vida, una faceta essencial, però fins ara mal coneguda, de la seva trajectòria artística.
Gràcies al present article desvetllem, també, documentació inèdita d'una sèrie de decoracions que han estat destruïdes o han desaparegut, com per exemple la del Palau del marquès de Ciutadilla, la del Seminari Conciliar i la Capella dels Dominics, a Barcelona.


A continuació poden veure informació detalla del número 348 de GOYA :
http://www.flg.es/revista-goya/ultimo-numero-last-issue
http://museolazarogaldiano.wordpress.com/2014/10/14/revista-goya-348-imagenes-resumenes/

REFERÈNCIA DE L'ARTICLE
ALSINA, Esther, "La pintura mural de Dionís Baixeras (1862-1943)" a GOYA. Revista de Arte, núm. 348 (VII/IX-2014), pp. 242-253.