El llibre dedicat al pintor Dionís Baixeras ja és una realitat !

El camí fins arribar a tenir entre les nostres mans un llibre dedicat a Dionís Baixeras no ha estat fàcil, ni curt, ni immediat.

Cap a l'any 2011 Enric Orriols va decidir conèixer a fons qui va ser Dionís Baixeras i em va contactar per iniciar un estudi exhaustiu sobre el pintor. Han estat anys d'investigació, d'entrevistes, d'agrupar documentació, de buscar, visitar i estudiar centenars de dibuixos i pintures que han estat catalogats de forma exhaustiva, de reunir i ordenar material, d'escriure, de preguntar, de buscar respostes, de saber... 

Tanmateix, en un determinat moment vàrem aturar-nos en un atzucac, en no saber fer prosperar la publicació del llibre. Un bon dia, l'historiador de l'art Dr. Francesc Fontbona em va preguntar: "Quines platges pintava en Dionís Baixeras?", i jo vaig respondre-li que les del Garraf i les del Maresme. Aleshores, em va encoratjar a presentar el treball al Premi Iluro, que es convocava des de Mataró i en què cada any es premiava un estudi dedicat a algún aspecte relacionat amb la comarca del Maresme. No vaig dubtar-ho.

Finalment, l'any 2020 la investigació sobre Baixeras va ser guardonada amb un Accèssit i va ser així com es va trobar la fórmula per a que la recerca pogués veure la llum en forma de llibre.

El novembre de 2021 s'ha publicat Dionís Baixeras (1862-1943). Un pintor entre el Maresme i els Pirineus, amb pròleg del Dr. Francesc Fontbona i Nota introductòria d'Enric Orriols. 

Per fi, podrem treure de l'oblit a Dionís Baixeras 

i col·locar-lo en el lloc que mereix de la història de l'art català.

Vídeo amb un resum de la presentació del llibre.

Vídeo de la presentació del llibre i entrega del Premi Iluro 2021

Dionís Baixeras (1862-1943). Un pintor entre el Maresme i els Pirineus

El Premi Iluro 2020 guardona amb un accèssit una monografia sobre el pintor Dionís Baixeras

 

El jurat de la 62a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica, humanitats i ciències socials, presidit per primer cop pel Dr. Joaquim Nadal i Farreras, va premiar amb un accèssit el treball que porta per títol Dionís Baixeras 1862-1943. Un pintor entre el Maresme i els Pirineus, obra de la Dra. Esther Alsina Galofré.

Tots els detalls del veredicte i la posterior entrevista, els trobaran en el següent enllaç:

https://premiluro.cat/convocatoria-premi-iluro-2020/

Tresors admirats i tresors perduts de Dionís Baixeras

Els propers dies 6 i 7 de juny la Universitat de Barcelona organitza les jornades Elias Rogent i Barcelona: 

arquitectura, patrimoni i restauració

dedicades a l'arquitecte Elias Rogent, a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (pl. de la Universitat, Barcelona).

Dionís Baixeras va realitzar dues decoracions murals molt importants en dos edificis del citat arquitecte: per un costat va ser autor de tres grans murals històrics en el Paranimf de la Universitat (1883-85) i per altre, va realitzar la decoració de la testera del Saló d'Actes del Seminari Conciliar (1903-04).

Així doncs, el dimarts dia 6 de juny a partir de les 16:15h al Paranimf, tindrà lloc la ponència:

Tresors admirats i tresors perduts de Dionís Baixeras (1862-1943).
El llegat pictòric de la Universitat de Barcelona i del Seminari Conciliar

L'assistència és gratuïta i no cal inscripció prèvia.

Heneadoras o Herbejant, magnífica escena naturalista de finals del segle XIX

Dionís Baixeras va exposar a París essent molt conscient de que a finals del segle XIX la capital francesa era la gran plataforma pels artistes. Així, el 1888 el nostre pintor es presentà al Salon de l’Académie amb una escena camperola que duia el següent títol: En Haute-Catalogne o En la alta Cataluña, i un any després, el 1889, va participar amb el magnífic Derniers rayons; vallée de Camprodon (Haute-Catalogne) que ell denominà Heneadoras - també conegut com Herbejant -. 

Heneadoras o Herbejant

1887-1888

Oli s/tela. 150 x 211 cm.

Herbejant és una obra esplèndida i ambiciosa que demostra que com a pintor naturalista Baixeras va arribar a unes cotes elevadíssimes. Aquell mateix any aquesta pintura fou enviada i exposada a Gant, i més tard al Saló de Munic (1890), a l’Exposició Jubilar de Viena (1891) i a la Sala Parés (1899).

Dues dones en primer terme apilen herba. Són de mida natural i el pintor els hi atorga un caràcter distingit gràcies a la llum daurada en la que estan immersa. Contemplem la tasca del camp en les darreres hores del dia, en què les dones han estat pintades d'una manera imponent que deixa en segon pla l'activitat repetitiva i feixuga que fan. Al fons hi endevinem el fum d'una petita casa que queda desdibuixada en les boires de la tarda, i tot plegat se'ns emmarca en una vall de Camprodon. 

L'artista aconsegueix idealitzar aquestes figures gràcies al paisatge pintat i al seu caràcter gairebé bucòlic, en la textura avellutada de l'herba del primer pla i en el bany lumínic en què la vall es submergeix.

Veure aquesta pintura exposada en una mostra imponent a la Sala Parés el 1899 demostra la seva importància i ens remarca la importància de trobar fotografies com la que presentem.

Exposició a la Sala Parés el 1899 on veiem el quadre de Dionís Baixeras (esquerra)

Baixeras al món

Dionís Baixeras enlluernà el públic barceloní, i a més la seva pintura arribà molt més lluny.
Tan lluny que va creuar l'oceà i el seu quadre Barquilleros en el puerto de Barcelona (1886) - amb títol anglès Boatmen of Barcelona i en francès Bateliers - es pot admirar al Metropolitan Museum (MET) de Nova York.

Com arribaren els vells llops de mar 

de la Barceloneta a l'altre costat de l'oceà?

La resposta la trobem en George I. Seney,  un banquer, col·leccionista i amant de l'art que va adquirir el quadre poc després que fos exposat amb gran succés al Saló de París de 1886, i el va donar al MET amb un conjunt d'obres d'altres autors que havia anat comprant.
El Museu americà dedica una ressenya al quadre (veure), i ens adonem així com el llenguatge artístic travessa fronteres, arribant a emocionar a públics de territoris tan allunyats.

Boatmen of Barcelona, 1886. Oli s/tela, 149,9 x 210,8 cm.

Una senyora fotografia algú copiant el quadre de Baixeras al Metropolitan Museum

Bon Nadal / Feliz Navidad · 2015

Publicació de l'article "La fotografía y las obras artísticas destruídas: el ejemplo del cuadro La multiplicación de los panes y los peces del pintor Dionís Baixeras (1862–1943)"

La revista "GeocritiQ. Plataforma digital ibero-americana para la difusión del trabajo científico" ha publicat un article sobre la importància de les fotografies per la coneixença d'obres d'art que han estat destruïdes. Amb Dionís Baixeras tenim un cas d'aquest tipus: La multiplicació dels pans i els peixos que va pintar per encàrrec de la família Arumí de Vic, l'any 1923, va desaparèixer al ser cremada durant la Guerra Civil.
Una fotografia de l'època ens ha permès detectar com era aquest quadre, i comparar-lo amb una segona versió del mateix tema pintada el 1939.
D'aquesta manera comparem les dues pintures i desvetllem una carta que el propi Baixeras va escriure al seu amic Joaquim Renart donant detalls sobre la pèrdua del primer quadre i l'execució del segon.
I és que els documents gràfics, en aquest cas fotografies, són de gran utilitat pels investigadors de l'art.

Enllaç a l'article publicat per GeocritQ